El passat 16 i 17 de gener els Ràngers i les Noies Guia vam marxar d’excursió!! Vam agafar un bus direcció Camprodon amb moltes ganes de passar-nos-ho bé i súper preparats per sobreviure al fred mortífer de Campro.

Quan vam arribar vam veure un llac  gelat maquíssim, cosa que va ser una gran atracció pels Ràngers, ja que es va convertir en la seva pista de patinatge sobre gel. Però, no vam poder quedar-nos-hi gaire temps perquè havíem de començar la ruta cap a l’ermita de Sant Antoni on anàvem a dormir i refugiar-nos a la nit. A la ruta ens vam “perdre” una miqueta al principi, i vam passar per uns camps de golf (però, en el fons estava tot preparat perquè així poguéssim veure com és un camp de golf). Va ser una ruta amb molta pujada i bastant dura, però ens ho vam passar molt i molt bé fent-la i el sol ens va acompanyar durant tota l’estona (cosa que vam agraïr). Vam parar per dinar a una gespa on tocava el solet i ens hi haguéssim quedat tots a fer la migdiada allà de lo agust que estàvem. Ah, i com va ser una  ruta molt completa no van faltar incidents!!! El Bernat es va trobar molt malament, però tot i això va acabar la ruta amb nosaltres fins l’ermita, però no va poder acabar l’excursió i va marxar amb l’Arnau a la nit de dissabte… Com a mínim va poder gaudir una estona de les vistes impressionants que teníem des del refugi. Després de caminar hores i hores per fi vam arribar al refugi!!! Estàvem tots morts, però ens vam fer un reportatge de fotos amb cares de felicitat i orgull!

Un cop vam descansar una estona i vam reposar piles, vam jugar al tot s’hi val per entrar en calor. Tot i això, no va ser suficient per esclafar-nos i vam entrar al refugi per fer la següent activitat que tractava els complexes. Per parelles van fer un recorregut parlant sobre diverses qüestions que els fèiem. Després, ens vam posar tots a la vora del foc (perquè vam fer un súper foc!!) i vam compartir algunes de les reflexions que havíem extret de l’activitat. Tot i això, el tema central de conversa va ser el bullying. Va ser un moment màgic on encantats pel foc i la nostra companyia, ens vam obrir molt entre nosaltres explicant-nos experiències de bullying i donant-nos consells. I xerrant, xerrant… va arribar l’hora de sopar! Tots els àpats estaven congeladíssims, però com a mínim teníem taules i bancs. Després de sopar no vam fer joc de nit perquè tothom estava molt cansat, però ens vam reunir tots un altre cop al voltant del foc per explicar-nos anècdotes o vivències nostres. Però, estàvem tan i tan cansats que vam anar caient com mosques i ens en vam anar a dormir. Havia estat un dia molt llarg.

Són les 9 del matí i toca despertar-nos… i per la nostra sorpresa, havia nevat!!!! Va ser un moment molt guay, perquè tot i no haver-hi gaire neu vam poder jugar una estona i tocar la neu. Després vam fer el bon dia i per activar-nos i no passar fred, vam fer uns relleus amb diferents modalitats. Tot seguit, vam esmorzar per reposar forces i baixar cap a Camprodon un altre cop! Motxilles amunt i cap a Campro. La baixada va ser molt més ràpida, perquè vam agafar una draçera, però això sí, no va ser més fàcil! Fins i tot va rodolar el sac del Martí muntanya avall de la pendent que hi havia, però el Vian va ser un heroi i el va anar a rescatar!!

Un cop vam arribar a Camprodon vam tenir una estona de temps lliure per tocar les guitarres i reposar forces… i com havíem estat tot uns campions, vam anar a prendre a un bar un cacaolat ben calentet!!!!! Però, s’acostava l’hora de dinar i teníem gana després de la ruta…Així que vam anar cap al llac gelat i vam dinar allà a la vora. Va ser un dinar bastant compartit, perquè més d’un nen es va trobar que s’havia descuidat el dinar a casa, així que vam provar una mica de tot!! Després de dinar vam tenir temps lliure i van haver-hi dos grups: els kamikazes que van anar directe al llac i els que es van quedar tocant la guitarra (que van ser ben pocs).

Ja per acabar… vam anar cap a la parada de bus, vam fer una revisió ràpida i tot estar molt cansats, l’excursió havia estat un èxit! Així que vam agafar el bus de tornada a Barcelona i només uns quants supervivents no es van quedar clapats… havia estat una excursió súuuper guay!!!