Dissabte dia 2 de desembre els Llops i Daines vam marxar d’excursió a Sant Sadurní d’Anoia! Vam tenir un trajecte en tren molt animat mentre cantàvem cançons amb les guitarres: “Llença’t”, “Trepitja fort” i “Qualsevol nit port sortir el sol” van ser alguns dels hits que vàrem tocar!

Quan vam arribar, vam esmorzar tots junts i ens vam encaminar cap al cau de Sant Sadurní d’Anoia. Per arribar fins allà, vam haver de caminar una mica, les motxilles pesaven però no van ser un impediment per arribar a la nostra destinació.

Durant el matí vam jugar a la “peste alta” i al “mataconills”! Vam concloure que aquest últim és el nostre joc preferit i ens ho vam passar d’allò més bé.

Durant la tarda ens va sorprendre un individu misteriós que es va presentar com El Gran Savi; ens va explicar que havia estat lluitant contra el Senyor de la Foscor, anomenat Tòlquien, un home tenebrós que vol escampar la seva maldat arreu del món i que dominin per sobre de tot conceptes com l’avarícia, l’egoisme, les ànsies de poder i el menyspreu envers la resta. Ens relatà que després d’una lluita molt ferotge entre ells dos, Tòlquien li havia llençat un encanteri al Gran Savi que l’havia debilitat i envellit però que, a l’últim moment, aquest s’havia pogut escapar, li havia robat l’ànima i l’havia guardat dins d’un cofre que ens va ensenyar. Ens va explicar que la única manera de destruir el Senyor de la Foscor és llençar el contingut del cofre a la Muntanya del Destí i ens va demanar si podíem emprendre aquesta difícil tasca nosaltres ja que ell, envellit, no tenia forces per fer-ho. Vam dubtar un moment ja que ens va explicar el risc de l’aventura, però disposats ajudar i a donar tant com podem, els Llops i Daines vam acceptar! Ens va dir que per poder tenir els poders suficients per derrotar Tòlquien havíem de trobar les nostres verdaderes identitats i que tocant el cofre només un moment ens les donaria. Va explicar als caps i quel·les com fer unes proves per identificar quines eren les nostres verdaderes identitats i finalment vam descobrir que entre nosaltres teníem amagats uns hobbits, famosos per la seva habilitat d’amagar-se i ser sigil·losos; uns mags, éssers molt astuts; uns nans, cèlebres per la seva força; i uns elfs, àgils i ràpids.

Durant la resta de la tarda vam pensar uns acords de convivència entre tots perquè les aventures dels Llops i Daines siguin encara més fantàstiques!

A la nit, vam fer una mica de vetlla i vàrem tocar algunes cançons abans d’anar a dormir; havia sigut un dia molt intens, així que un cop dins del sac vam caure rodons en un son profund!

L’endemà al matí vam començar el dia amb una mica d’aeròbic per despertar-nos contents i, just després d’esmorzar vam fer un matí de jocs, en què no hi va faltar el nostre preferit, el “mataconills”! Abans d’anar a dinar vam deixar anar la nostra creativitat d’improvisació i vam fer varis improshows en els quals nosaltres érem els actors i els espectadors; ens van quedar tots els shows com si fóssim professionals!

Vam dinar, vam recollir el cau on havíem dormit per deixar-lo millor de com l’havíem trobat i ens vam encaminar cap a l’estació. Un cop allà vam fer una revisió sobre com havia anat l’excursió en la qual van sortir coses positives i algunes que haurem d’anar millorant. A l’acabar vam agafar el tren, on vam tenir algunes adormidetes mentre altres cantaven cançons. Finalment, vam arribar a Barcelona cansats però molt contents del gran cap de setmana viscut i desitjant que arribi aviat la pròxima excursió!