El cap de setmana del 2-3 de desembre els Ràngers i Noies Guia vam marxar d’excursió a Esplugues de Llobregat! Vam quedar a plaça Trilla i vam anar caminant fins a la plaça Francesc Macià on vam agafar el tramvia. Un cop a Esplugues vam esmorzar tot junts a un parc i vam fer una activitat genial, Els detectes i les virtuts! Es tractava de separar-se del grup una estona i escriure en dos papers diferents la que creiem que és la nostra major virtut, i el que pensem que és el nostre defecte més gran. Un cop acabat ens vam posar en rotllana i un per un sortíem al centre a dir la nostra virtut, i com ho fèiem? Cridant i amb un gran somriure! Contents de dir-ho en veu alta i orgullosos de ser qui som. Cadascú s’enganxava a la jaqueta el petit paper en dir-ho, i després vam fer el mateix amb els defectes. Aquest cop, la resta de la rotllana aplaudia, animant als altres a acceptar-se i celebrant la valentia que és dir en veu alta les coses que menys ens agraden de nosaltres. Un cop tots vam parlar, havíem de buscar algú del grup a qui poder ajudar a millorar el seu defecte, amb la nostra virtut, i en trobar-lo l’havíem de tocar, i seguir buscant a més companys plegats. I que va passar…? MÀGIA! Al cap d’uns minuts no hi havia ningú que no estigués agafat d’algú altre, i més aviat estàvem tan a prop els uns dels altres que quasi caiem a terra! I que vam descobrir? Que som un equip, que es necessita i que es complementa, i que tothom té les seves coses bones i dolentes, i que no estem sols.
Després vam fer jocs de distensió i vam jugar amb el fresbee, se’ns va colar a dalt de la copa d’un arbre, però amb l’enginy i l’ajuda de tots vam aconseguir recuperar-lo!
Ens vam instal·lar als caus i vam dinar tots junts a la placeta que hi havia davant del local! Després d’una estona de temps lliure vam fer uns escacs humans. Amb guix vam dibuixar un tauler a terra, i cadascú va escollir quina peça volia ser. El rei o la Reina decidien quines eren les jugades que es farien, sempre respectant les regles del joc original. Però que passava quan una peça se’n menjava una altra? L’atacat encara tenia una oportunitat de salvar-se. Es parava el joc i fèiem una prova en la qual s’enfrontaven els dos i qui guanyava podia seguir jugant. Hi havia proves de tot tipus, des d’un debat de 5 minuts, un joc de la cançó o uns relleus on s’havia de pescar un sugus amb la boca a dins d’un bol ple de farina!
Mentre jugàvem s’havia fet de nit I feia bastant fred, així que vam decidir fer la següent activitat a dins dels caus. Aprofitant que al matí havíem parlat i reflexionat sobre nosaltres mateixos, vam continuar en aquesta línia. L’activitat consistia a representar-nos a nosaltres mateixos amb fang. No de forma literal, sinó figurativa. Havíem de modelar la pasta fins a donar-li la forma d’alguna cosa que ens representés, en l’aspecte que fos… Podia ser metafòric, abstracte o com ens vingués més de gust. Va ser un exercici molt interessant i van sortir molt bones coses. En acabar, en rotllana, qui volia podia explicar a la resta què era la seva figureta, què representava i quin significat li donava.
Després vam sopar tots junts a dins dels locals i tot i que estàvem cansadíssims, encara ens quedava una mica d’energia per fer un joc de nit! Vam jugar al Clàssic bidó i va ser molt divertit. Els caps i quel.les vam tocar una mica la guitarra abans d’anar a dormir, i vam caure tots rodons.
Ens vam despertar diumenge al matí a 3 graus, teníem molt fred, així que vam fer una mica de dansa per entrar en calor i com sempre, mentre esmorzàvem, ens vam explicar el que havíem somiat aquella nit. Després d’esmorzar, vam recollir els caus, vam tancar les motxilles i ens vam preparar per fer una mini ruta!!
Des d’Esplugues vam començar a pujar fins a arribar a la carretera de les Aigües i vam caminar fins al peu del funicular. Feia molt bon dia i les vistes de la ciutat eren espectaculars, es veia fins i tot el mar! A mig camí vam parar per dinar a una petita desviació i vam aprofitar també per fer una revisió emocional. Cadascú tenia l’oportunitat de dir si l’actitud d’algú l’havia ferit en algun moment de l’excursió, d’agrair el gest d’un company o d’expressar la seva alegria per alguna cosa ocorreguda envers algú de la unitat. Sempre des de la constructivitat, el respecte i l’autocrítica, i explicant com ens hem sentit a cada moment. Vam inaugurar aquesta dinàmica en aquesta sortida, i la farem a cada excursió, i fins i tot els campaments de setmana santa i estiu, perquè és un espai segur i honest per expressar-nos, i és molt necessari i positiu. Vam aprendre molt amb aquesta activitat i va ser emocionant.
Després vam agafar el funicular i els ferrocarrils i vam tornar a plaça Trilla, on ens esperaven els pares.
Va ser un cap de setmana màgic i ja tenim ganes de la següent excursió!
Me ha parecido hermoso este texto…lo que dicen y cómo lo dicen. Me ha llenado de emociones. Gracias totales.