Dissabte dia 4 els Llops i les Daines vam marxar en tren amb direcció a Llinars del Vallès. Els nervis de la primera excursió es notaven a les cares dels nens i les nenes, però les ganes de viure aquesta experiència i de passar-ho molt bé passaven per damunt de tot!
En arribar al poble vam esmorzar tots junts a la plaça del costat de l’estació, però els culs inquiets i les mirades curioses dels Llops i les Daines van fer que de seguida volguessin anar a veure on dormiríem i, sobretot, deixar les immenses motxilles que portaven.
Un cop ens vam instal·lar al Centre Excursionista de Llinars del Vallès, va començar la nostra jornada plena d’activitats. El Samurai va ser la nostra primera activitat, en la qual els Llops i les Daines van demostrar els seus grans reflexos. Tot seguit, vam fer una activitat de coneixença que consistia a fer un seguit de preguntes que els vam donar preparades i trobar una altra persona que respongués igual que tu. Amb aquesta activitat van poder conèixer gustos, hobbies o semblances en general que tenien entre ells, per així conèixer-se una miqueta més. Per acabar el matí vam jugar al Mocador i ho van donar tot!
L’hora de dinar s’apropava i la gana es començava a notar. El dinar va ser una mica difícil, perquè molts d’ells no es van esperar a menjar tots junts, però són coses que aprendrem i treballarem a poc a poc! Després de menjar, van tenir temps lliure al parc que hi havia al costat del Centre Excursionista, que els va agradar molt.
Després d’haver tingut un matí intens, començava la nostra tarda! La primera activitat que van fer va ser endreçar-se segons els ítems que els dèiem (per edat, per alçada, etc.), en silenci. Va ser una mica complicada de fer, perquè els Llopis i les Daines no poden aguantar més d’un minut sense dir la seva, però al final van aconseguir ordenar-se prou bé. Tot seguit, vam començar la pluja d’idees de coses que els agradaria fer durant l’any. Però no va ser una pluja d’idees normal, va ser en forma de relleus! A la posada en comú, vam veure que havien sortit coses interessants per fer com ara plantar llavors o fer gimcanes fotogràfiques. En acabar la pluja d’idees, vam berenar i van tenir una altra estona de temps lliure al parc. Però la pluja (de veritat) va fer que haguéssim de córrer cap al Centre Excursionista, cosa que ja ens va anar bé perquè la següent activitat era de reflexió. Aquesta consistia a pensar dos desitjos, un per a ells mateixos i un pel cau. Un cop van haver acabat, els vam donar unes capsetes de fusta que van decorar amb ceres de colors i hi van posar a dins els dos desitjos. Els Caps i les Quel·les també vam fer aquesta activitat i gairebé estàvem més engrescats que ells!
Va arribar l’hora de sopar, que va anar molt millor que el dinar, i es van esperar entre tots per menjar. S’anava fent tard, però l’energia i les piles seguien al màxim, així que vam començar el joc de nit! Tot i que plovia una mica, vam sortir fora del Centre Excursionista amb els abrics i vam començar a jugar al Pica Paret. Cal dir que tots els Llops i les Daines (i els Caps i les Quel·les) som una mica tramposos…
El dia s’estava acabant i l’hora d’anar a dormir s’apropava. Quan van tenir tots els sacs i els aïllants llestos, els vam llegir un conte de Cuentos para pensar de Jorge Bucay. Més d’un no va arribar a sentir la història sencera!
El diumenge va començar molt d’hora ja que els Llops i les Daines són molt matiners, tot i així va costar arrencar les activitats que hi havien preparades. El bon dia va consistir en desitjar alguna cosa a un dels companys de la rotllana i fer-li una abraçada, per així començar el dia amb molta energia positiva! El primer joc que vam fer va ser el del Triangle, que tot i ser un joc difícil va sortir genial. Després, vam jugar a Polis i Cacos, i van donar-ho tot per atrapar i no ser atrapats. Per acabar el matí, el Sergi (Cap), els va ensenyar què havien de portar a la motxilla i com havien de fer-la per properes excursions. Tots van estar molt atents a tot el que deia i van aprendre molt. Amb l’explicació del Sergi, vam aprofitar per fer les motxilles i deixar-ho tot llest.
S’apropava l’hora de marxar, així que vam dinar, vam recollir el Centre Excursionista i vam anar cap a l’estació molt puntuals per no perdre el tren. A l’estació vam fer una petita revisió de com havia anat l’excursió i, en general, tothom havia tingut bones sensacions. Va arribar el tren i vam tornar cap a Barcelona amb ganes de repetir i viure més aventures!
Deixa un comentari