Aquest cap de setmana passat, el 4 i 5 de novembre del 2017, els pioners i caravel·les vam anar a passar dos dies al poble de Cardedeu, Vallès Oriental.

A les 9h del matí del dissabte vam quedar a Plaça Trilla, el punt de trobada tradicional del cau, per agafar el tren de les 9:45h a Passeig de Gràcia i com que tots els pioners van arribar puntuals, el vam poder agafar sense problema! La idea era arribar ben d’hora a Cardedeu per fer una ruta (d’hora i mitja entre anada i tornada) fins a una ermita que hi ha als boscos del costat del poble. Per desgràcia, el temps no semblava acompanyar: la previsió deia que cauria pluja just en el moment de la ruta i la majoria d’activitats planejades s’havien de fer a l’aire lliure.

Els Caps i la Quel·la ens vam reunir breument i vam modificar la planificació per fer les activitats planejades pel dia següent en el moment de la ruta i, així, caminar el diumenge després d’esmorzar. D’aquesta manera podríem aprofitar el bon temps i, quan plogués, continuaríem fent activitats aixoplugats al poliesportiu del poble.

Les hores abans de dinar les vam passar fent jocs de distensió en què els nois i noies gastarien l’energia que no havien pogut invertir en la ruta. Es va jugar al Cucudrulu, al Cérvol, al Caçador i a una versió modificada del Mocador.

Després de dinar, vam dedicar part de la tarda en pensar formes d’aconseguir diners per comprar tendes per als campaments. Els pioners i les caravel·les van decidir que organitzarien un sorteig i vendrien els tiquets al preu de la voluntat. També es van repartir les feines per dissenyar, imprimir i vendre el màxim nombre de tiquets possibles. Un cop acabat això, es va fer una pluja d’idees sobre com serien els campaments ideals de cadascú.

La previsió del temps no havia sigut gaire exacta ja que podríem haver fet la ruta i no ens hauríem mullat, però tot havia anat molt bé, així que no ens vam penedir del canvi de plans.

Ens vam mobilitzar fins una plaça propera a l’estació perquè dues caravel·les venien més tard i les recolliríem allà i ens vam posar a berenar.

Ja amb la panxa plena i amb les dues caravel·les unides al grup es va posar a ploure, així que vam tornar al poliesportiu a fer la resta d’activitats planejades per la tarda.

Vam jugar a un joc que es diu ¡Apostamos!, portat des de Mallorca per l’Antonia, la nostra Coquel·la. Aquest joc posava a prova els pioners i caravel·les en diferents àmbits a través de reptes que promovien el treball en equip, l’habilitat manual i mental, l’organització de grup i la coneixença de moltes cançons populars.

Després d’això vam anar a deixar les motxilles a la casa on passaríem la nit, que era d’un dels Caps, i vam sortir a sopar a una altre plaça del poble. Allà, a més, vam fer un joc de sobre-taula d’agilitat mental que es diu Tic Tac. Després vam jugar a un joc de rol i estratègia que utilitzava tot el poble com a tauler i s’inspirava en la lluita pel territori de 3 bàndols de supervivents en un apocalipsi zombie. Malauradament, els nois i noies estaven molt cansats després de tot el dia i el joc no va funcionar gaire bé, però van prometre que en cas de repetir-lo un altre dia ho donarien tot.

Al dia següent, el temps era ideal per fer la ruta preparada, però un dels Caps, que havia anat d’excursió amb alguns problemes de salut, va empitjorar, així que vam decidir cancel·lar-la i aprofitar el bon dia per fer activitats en un gran camp de gespa que hi ha als afores de Cardedeu.

Vam fer jocs de distensió moguts com el Petó Belga entre d’altres i vam tocar les guitarres una bona estona. A més, vam començar a planificar el disseny d’un mural que pintarem en una de les parets del cau de Pioners i Caravel·les.

Ens ho vam passar tan bé que el temps se’ns va passar volant i, quan vam mirar l’hora ens vam adonar que anàvem tard per agafar el tren de tornada; tot i córrer se’ns va acabar escapant. Però això no ens va entristir, vam esperar el següent tren mentre jugàvem tots junts a l’Infiltrat i al Samurai a l’estació.

Vam arribar a Plaça Trilla sense cap altra complicació a les 19:15h amb un gran somriure a la cara i amb ganes de la propera excursió!

Sempre Apunt!